L’Informe Anual del Sector Ferroviari elaborat per la Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC), del qual es fa eco Diari del Port en els últims dies, es deté per primera vegada a analitzar l’evolució de les terminals intermodals de mercaderies a Espanya, el seu volum de trànsit i la quota de mercat dels grups empresarials amb major presència en aquest àmbit logístic.
En concret, tal com reflecteix l’informe, en 2018 la terminal intermodal de major activitat a Espanya va ser la del Moll Prat (amb més de 100.000 UTIs gestionats), situada en el Port de Barcelona i explotada pel grup logístic Hutchison, seguida per Madrid-Abroñigal (91.800 UTIs), gestionada per una UTE liderada per Renfe Mercaderies. En tercer lloc es van situar la terminal intermodal del Port de Bilbao i Terminal Marítima de Saragossa, en tots dos casos segons les dades de l’informe amb un volum superior als 80.000 contenidors.
Segons l’informe, l’activitat intermodal a Espanya es realitza en 40 terminals actives o que comptaran amb activitat en un període curt de temps, de les quals 31 són terrestres i 9 portuàries. En 2018, l’activitat es va concentrar clarament entorn dels ports de Barcelona, València i Bilbao i en àrees logístics de Madrid i Saragossa.
En el transcurs de l’exercici analitzat les terminals intermodals ferroviàries van gestionar en total a Espanya gairebé 1,13 milions de contenidors, dels quals, segons l’informe, 0,39 milions van tenir com a origen o destinació terminals portuàries, la qual cosa correspon al 35%, mentre que 0,74 milions es van gestionar entre terminals plenament terrestres.
Adif
Si s’atén la titularitat “de les terminals, Adif es va mantenir com el principal propietari de terminals intermodals a Espanya amb un total de 24, totes elles terrestres.
Ara bé, al tancament del citat informe corresponent a 2018 Adif gestionava directament només 8 terminals, amb una activitat total a l’entorn de 120.000 UTIs.
Les altres 16 terminals de la seva propietat són explotades a risc i ventura per tercers, amb una activitat total de gairebé 400.000 UTIs.
Les terminals propietat d’altres entitats, com a autoritats portuàries, corporacions locals o entitats empresarials van ascendir a un total de 16, set de les quals són terrestres, amb una activitat de 220.000 UTIs, i 9 són terminals portuàries amb un trànsit en 2018 de 390.000.
Rànquing
Les cinc terminals intermodals portuàries més rellevants per volum de trànsit per aquest ordre en 2018 van ser Moll Prat (Barcelona), Bilbao, Moll Sud (Barcelona), Moll Príncep Felip (València) i Moll Llevant (València).
Quant a les terminals intermodals terrestres, les cinc primeres per aquest ordre segons el volum de trànsit van ser Madrid-Abroñigal, tmZ, Port Sec Coslada, Barcelona Morrot i Constantí.
Quant al pes dels diferents explotadors de les terminals, en el seu informe la CNMC observa “certa tendència a la integració vertical de les terminals amb navilieres o a la concentració en grans grups logístics”.
Aquests grans grups van sumar en 2018 més del 70% del total de UTIs manipulades en el mercat espanyol, liderant el trànsit Cosco, amb el 18% del total del mercat i més de 200.000 UTIs, i Hutchison amb més del 14% i un trànsit superior als 150.000 UTIs.
Els altres grups per importància van ser APM, lleugerament per sota dels 150.000 UTIs; Adif, amb un trànsit d’una mica més de 120.000 UTIs; Renfe Mercaderies, per sobre dels 100.000 UTIs; i, finalment, situats a l’entorn dels 50.000/60.000 UTIs, Grup Suardíaz, Grup Alonso i Deutsche Bahn.
Comments are closed.