Juanjo Torres Fornieles

– Pel·lícula o llibre preferit?

Pel·lícules? Sense cap mena de dubte les que giren sobre els temes transcendentals de la vida: cotxes, motos i dones o homes, segons el gust de cadascú, i sobre tot que acabin bé. La resta, per a la vida real.

Pel que fa als llibres, llegeixo molt i segurament per això, el meu llibre preferit, és sense dubte, el que tinc pendent per escriure. Crec que si realment pogués reflectir totes les coses que succeeixen, tant a mi, com al meu voltant en el pla personal, laboral i com no sindical, seria divertit, interesant i a vegades inversemblant…

– ¿Quin tipus de música t’agrada?

Avui en dia, Nicky Jam. Fa poc vaig anar un concert i ara Balbín al maig. Bé, això és amb la meva filla de 14 anys. Jo Rock, sempre rock, conduint i a volum brutal. El meu Akrapovich també sona molt bé.

– Menjar preferit?

Sóc un ignorant gastronòmic, sobretot si la cervesa no compta com a menjar. De fet, molts dels menjars que conec els he descobert aquí. Però el que sí se és que el que és important no és el que menges sinó amb qui ho menges. I això, ho cuido sempre.

– Destí ideal de les teves vacances?

El meu coneixement del món és molt limitat. Només m’agrada anar a on pugui arribar jo pels meus propis mitjans, generalment amb la meva moto, sol o acompanyat. Amb els meus fills, m’és igual muntanya o platja, a prop o lluny. Gaudir de la família, del tipus que sigui, quan es vulgui és una motivació fonamental per a mi. Aprendre a escoltar, una cosa que he de millorar, és la meva verdadera tasca pendent durant les vacances.

– Que és el que més t’agrada de treballar a BEST?

Com a mestre de preescolar i jardí d’infància hi ha dues coses que per a mi són les més interessants. Una és que hi ha tantes variables, ja sigui a nivell de sistemes o a nivell humà que no hi ha dos dies iguals i una altra possibilitat d’afrontar-ho com un aprenentatge dia a dia, això sí, amb uns objectius finals que s’han de assumir. En resum, com en una escola.

– El teu millor dia a BEST?

La terminal és un lloc viu, i per això n’he tingut de molt bons i de menys bons. En el pla laboral el primer dia al tinglado o el primer dia a portes, no s’ha m’oblidarà fàcilment. Espero correspondre i que es valori la meva feina. En el pla sindical, entre tantes batalles, em sento orgullós d’haver influït en decisions importants a nivell col•lectiu i sobre tot individual. Els menys bons els tinc presents a diari.

– Descriu el teu dia a dia a BEST. ¿Tens alguna anècdota?

Com a treballador o com a membre del Comitè, cada dia em passen situacions noves que necessiten solucions noves. Per això tinc tantes anècdotes… Només dues curiositats. Una: tinc una carpeta de correu on col•lecciono mails que amb el temps han sigut anècdotes memorables i dos: fa alguns anys, la primera reunió amb l’empresa, frase inicial: “Això és com quan un vas al metge i li dius: Doctor, quant de mal anem a fer?”…jajaja. En fi, no ens hem fet massa mal, afortunadament.

– Què és el que consideres més satisfactori de la teva feina?

Tot i que no sóc excessivament comunicatiu, el contacte personal amb tothom és el que més em satisfà. Som una empresa estructurada en vàries parts però, jo he aconseguit, almenys aparentment, ser acceptat positivament en tots els departaments, tant pels treballadors com pels caps.

<br/.>

Un dels majors tresors de qualsevol empresa és la qualitat humana del personal així com el seu manteniment i, participar en això, sigui grat o no, és altament satisfactori i contribueix tant al engrandiment personal com al laboral.